 |
| Il·lustració de l'atemptat publicat a la Campana de Gràcia (Núm. 1271, 30 de setembre de 1893) |
dimecres, 5 de juny del 2019
MARTÍ BORRÀS I JOVER (1845-1894). Pioner anarquista
dimecres, 23 d’agost del 2017
FESTA MAJOR DE GRÀCIA. L'epíleg d'una festa marcada per la història
A mesura que s'acostava la Festa
Major de Gràcia, des del bloc, s'havia pensat tancar el bicentenari amb un
epíleg que reflexionés sobre l'impacte que té el context social i polític de la
vila, de Barcelona i del país en la celebració de la festa.
La idea era parlar del que, fins el moment, es preveia que seria el tema més polèmic per les notícies que generava i els efectes reals que tenia sobre la vida quotidiana a Gràcia: el turisme, la massificació, la gestió del mateix, el negoci que genera i el drama de la gentrificació que provoca.
dimarts, 15 d’agost del 2017
FESTA MAJOR DE GRÀCIA. La història d'una festa bicentenària: Dels orígens als nostres dies
 |
| Cartell oficial de la Festa Major del Bicentenari |
Els orígens
La primera referència escrita que
existeix de la Festa Major de Gràcia data del 19 d'Agost de 1827, quan el Diario de Barcelona publicava que "si el tiempo lo permite habrá en el pueblo
de Gracia, juego de sortija". No obstant, l'historiador barceloní
Francesc Curet explicava a Visions
Barcelonines, Muralles enllà (1956) que la festivitat es remuntava al 1817
quan arran de la construcció del convent de Jesús "va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es
feia a l'exconvent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els annals
de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de
l'Assumpta" i la que avui els graciencs prenem com a origen de la
festa més nostrada.
dijous, 20 de juliol del 2017
EL "DIARI ÍNTIM" de Francisca Rius
 |
| Francisca Rius l'any 1914. Imatge de la Revista Feminal Núm. 91 |
Francisca Rius, "Diari Íntim". 1 de Setembre de 1938, pàg. 78
Francisca Rius va començar a escriure el seu "Diari Íntim" quan en Jordi fou cridat a files a finals de l'any 1937. La separació del major dels seus 4 fills significava l'amputació d'un important membre de la família i la condemna a dependre de l'atzarós destí de la guerra.
diumenge, 2 d’abril del 2017
VISITA AL REFUGI N. 232, A LA PLAÇA DEL DIAMANT
 |
| Interior del Refugi 232. Imatge d'Irene Solé |
Recordo com, alguna vegada, la
Tieta m’havia parlat de la Guerra. De com els de casa baixaven a refugiar-se a
la vella estació de metro de Fontana quan els senyals d’alarma avisaven de
l’arribada dels bombarders feixistes.
Fontana, que s’endinsava varis
pisos al subsòl , resultava ser un indret propici per a protegir-se dels atacs
aeris. Però a mitjans dels anys trenta del segle passat, ni Barcelona comptava
amb una extensa xarxa de metro, ni tots els veïns teníen una parada
suficientment a prop com per tenir temps d’amagar-s’hi.
diumenge, 26 de juny del 2016
BOMBARDEIG 13-02-1937
Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.
dijous, 29 d’octubre del 2015
LA SETMANA TRÀGICA MÉS GRACIENCA
L’any 1870 és molt
especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les
gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la
qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern
espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser
aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament.
Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a
executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va
acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou
governada exclusivament pel seu poble.
JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": II Restituint la llegenda
Gironès al servei de la República i l'inici d'un malson
L'esclat de la guerra fou un cop
molt dur per a tota la població i per Gironès i la seva família no va ser
diferent. Gironès explicava que amb els estalvis que havia fet durant la seva
carrera havia comprat uns bons amb els quals la seva família podia viure
"dignament". Però amb l'inici del conflicte li fou tot requisat. No
obstant, va tenir la sort que tant a ell com a altres esportistes d'elit, se'ls
va oferir entrar al cos de la policia republicana abans de ser mobilitzats per
anar al front. Aquesta era una bona solució per al campió de Gràcia, ja que
aconseguia una feina, portar diners a casa i es podia quedar ben a prop dels
seus.
JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": I La forja d'un campió nostrat
 |
| Cromo de Josep Gironès |
El dia 29 d'agost de 1904 naixia
en el número 29 del carrer de la Llibertat el gran dels germans Joan Gironès,
en Josep. Després d'ell, nasqueren l'Amadeu, jugador del CE Europa en els tres
anys que el club va militar a la Primera Divisió espanyola, Tomàs, navegant, i
en Camil, mecànic de cotxes i amb qui conviurà i treballarà el nostre
protagonista durant l'exili a Mèxic. Tots ells van néixer en el si d'una família
humil que es dedicava a la venta d'aviram.
MANUEL BRAVO PORTILLO
Després de tota una
sèrie de circumstàncies i d’unes vacances massa llargues, Historiesdegracia
torna, i ho fa amb una d’aquelles històries negres i sanguinolentes, que també
ens agraden.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
VICENÇ MARTÍ i TORRES. VIDA I MORT DEL "NOY DE LAS BARRAQUETAS"
DONES DE GRÀCIA
Sembla mentida que, ja en la
segona dècada del segle XXI, encara haguem de commemorar el Dia de la Dona.
Malauradament segueix essent necessari, ja que el camí cap a la igualtat de
gènere és llarg, i queda molt per recórrer. Avui com ahir, Gràcia es mobilitza.
Tanmateix, ahir no era tan fàcil, i per aquesta raó ens proposem ressaltar
algunes d’aquelles lluitadores que en temps difícils van abanderar el color
violeta.
LA DOLÇA FESTA DE SANT MEDIR
Cada 3 de març, els graciencs més
llaminers es desperten engrescats, conscients de la jornada que els espera. A
les escoles, la rauxa impera. Avui no hi ha classe. És dia d'anar a recollir
caramels. Avui és Sant Medir.
EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: III Els arguments antiagregacionistes
Durant tot el procés, hem observat que tant agregacionistes com antiagregacionistes es van saber embolcallar amb tot un conjunt d'arguments. Entenem que aquest és el motiu pel qual el debat es va allargar tant en el temps. En el post anterior, explicàvem els motius que els partidaris de l'agregació desenvoluparen durant aquests trenta anys de debats. Ara toca parlar dels arguments contraris a la refosa.
EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: II Els arguments favorables a l'agregació
Des que el món és món,
els territoris potencialment més rics i pròspers han sentit la necessitat
d'expandir-se per seguir desenvolupant-se. Hitler afirmava necessitar "lebenraum" (espai vital) per crear
un III Reich esplendorós. Els conqueridors espanyols del segle XVI argumentaven
que calia cristianitzar i civilitzar els salvatges americans. A escala molt més
petita, els barcelonins de la segona meitat del segle XIX també creien
imprescindible expandir la capital catalana a costa de les viles que rodejaven
la ciutat. Però, quins arguments presentaven les institucions municipals
barcelonines? Eren motius de pes? Tenien base legal? Vegem-ho.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: I La crònica
El 20 d'Abril de 1897 la Reina
regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena firmava el Decret Reial d'agregació de
sis municipis de l'àrea de Barcelona: Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi
de Cassoles, Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Gràcia.
Era la fi de la independència municipal de la vila de Gràcia.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)