Cada 3 de març, els graciencs més
llaminers es desperten engrescats, conscients de la jornada que els espera. A
les escoles, la rauxa impera. Avui no hi ha classe. És dia d'anar a recollir
caramels. Avui és Sant Medir.
Amb el pas dels anys, Sant Medir s'ha convertit en una de les festes més
concorregudes i populars de l'àrea de Barcelona, i són poques les viles que la
celebren. Al matí, colles d'escolars i avis amb els seus néts, persegueixen
carruatges i camions que deixen al seu pas tones de caramels. Al mig dia, les
colles que fan possible la festa es reuneixen a la vella ermita de Sant Medir de
Collserola per a fer un aplec de germanor. Finalment, cap al capvespre, les
colles al complet refan de nou el romiatge pels carrers de la vila al damunt
d'elegants cavalls, camions i camionetes decorades i seguits per bandes de
música popular, deixant enrere encara més tones de caramels. Però, d'on prové
aquesta festa? Qui era Sant Medir? Per què es celebra a Gràcia?
La Llegenda
Ens situem a l'entrada del segle
IV. En Medir era un pagès que vivia a mig camí entre les antigues viles de Barcino
(Barcelona) i de Sant Cugat (en aquells moments, una fortalesa romana anomenada
Castrum Octavianum), on actualment hi trobem l'ermita erigida amb el seu nom.
Un bon dia, mentre plantava faves al seu hort, va aparèixer el bisbe Sever de
Barcelona.
L'any 304 d.C., l'Emperador romà
Dioclecià havia decretat la persecució dels cristians. Les ordres havien
arribat a la província tarraconensis
i Dacià, el seu governador, estava decidit a aplicar-les al peu de la lletra. Ara,
Sever fugia dels emissaris romans que el perseguien. Medir, que era un cristià
devot, li oferí auxili. Aquest, però, el va rebutjar ja que estava disposat a
morir per la seva fe. A més, va demanar-li al pagès que davant l'arribada dels
seus perseguidors, no els digués cap mentida. En Medir va seguir les
instruccions del capellà i quan els romans arribaren a l'indret, Medir els va
contestar dient la veritat sobre el pas per aquelles terres del bisbe. Però un
cop en Medir hagué respòs, les faves que havia estat plantant començaren a
créixer i a florir, produint-se el miracle. Els romans, sentint-se enganyats
davant d'aquells fets, van detenir el pagès, el qual fou torturat, martiritzat
i, finalment, degollat. El bisbe Sever fou capturat poc després que en Medir.
Els origens de la festa
Cada indret té un origen
particular de la festa. A la vila de Gràcia, els orígens es remunten al primer
terç del segle XIX. El 1828, un jove procedent de Sant Cugat va instal·lar un
petit forn al número 111 de l'actual carrer Gran de Gràcia, cantonada amb Sant
Marc. No obstant, el forner, Josep Vidal i Granés, era una persona amb una
salut delicada, així que va decidir fer una prometença a Sant Medir, patró pel
qual sentia una gran devoció. Va jurar que si es curava, cada 3 de març
realitzaria un romiatge fins a l'ermita situada al terme municipal de Sant
Cugat del Vallès, al bell mig de la serra de Collserola. El romiatge, el faria
pels carrers de la vila de Gràcia, pregonant la seva prometença al damunt d'un
cavall i tocant un sac de gemecs (o cornamusa). Sembla a ser, que el jove
forner es va curar i, a partir de 1830, va complir la promesa, sortint cada 3
de març en romiatge pels carrers de la vila fins a l'ermita del seu patró
acompanyat d'amics i familiars i repartint llaminadures. De mica en mica, el
romiatge es va anar convertint en una festa popular amb major presència veïnal.
El 1853, segons informa el Diari de
Barcelona, la festa ja aplegava unes 300 persones.
Avui en dia, és una de les festes
més concorregudes de l'àrea de Barcelona. Es celebra a Gràcia, Sarrià, Sant
Gervasi, el barri de La Bordeta de Sants i a Sant Cugat del Vallès. Vint-i-set
són les colles que fan possible la festa i les persones que hi participen, tant
des de dins com de fora, es conten per milers. Enguany, a més, la Unió
Gracienca compleix 110 anys de vida. És la colla més antiga de la vila de
Gràcia i la tercera de Barcelona. Una prova de l'antiguitat i la importància
d'aquesta festa a la vila de Gràcia.
Per saber-ne més:
Carrer i Escudé,
Manel Festa de Sant Medir. Article
de www.Festes.org, l’espai on comença la festa.
1999-2008 Disponible a: http://www.festes.org/articles.php?id=10
Fornés Garcia, Josep El
Sant Medir de Gràcia. La festa de l'insòlit. Article publicat a Gracianet.org el 3 de març de 2004
Disponible a: www.festes.org/arxius/santmedirgracia.pdf
Arimany Juventeny,
Joan Medir i Ermenter, dos noms per a un mateix sant. Article de devocioteca.blogspot.com del 3 de març
del 2009 Disponible a: http://devocioteca.blogspot.com/2009/03/medir-i-ermenter-dos-noms-per-un-mateix.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada