MARTÍ BORRÀS I JOVER (1845-1894). Pioner anarquista

Il·lustració de l'atemptat publicat a la Campana de Gràcia
(Núm. 1271, 30 de setembre de 1893)

El 23 de Setembre de 1893, diada de la Mercè, Paulí Pallàs, anarquista que vivia a la població de Sants, va sorgir d’entre la multitud que observava la tradicional desfilada militar a la cruïlla entre els carrers de Muntaner i la Gran Via de les Corts Catalanes (aleshores carrer de les Corts) per atemptar amb dues bombes orsini contra el veterà Capità General Arsenio Martínez Campos i al crit de <<Visca l’anarquia!>>.

FESTA MAJOR DE GRÀCIA. L'epíleg d'una festa marcada per la història

A mesura que s'acostava la Festa Major de Gràcia, des del bloc, s'havia pensat tancar el bicentenari amb un epíleg que reflexionés sobre l'impacte que té el context social i polític de la vila, de Barcelona i del país en la celebració de la festa.

La idea era parlar del que, fins el moment, es preveia que seria el tema més polèmic per les notícies que generava i els efectes reals que tenia sobre la vida quotidiana a Gràcia: el turisme, la massificació, la gestió del mateix, el negoci que genera i el drama de la gentrificació que provoca.

FESTA MAJOR DE GRÀCIA. La història d'una festa bicentenària: Dels orígens als nostres dies

Cartell oficial de la Festa Major del Bicentenari

Els orígens

La primera referència escrita que existeix de la Festa Major de Gràcia data del 19 d'Agost de 1827, quan el Diario de Barcelona publicava que "si el tiempo lo permite habrá en el pueblo de Gracia, juego de sortija". No obstant, l'historiador barceloní Francesc Curet explicava a Visions Barcelonines, Muralles enllà (1956) que la festivitat es remuntava al 1817 quan arran de la construcció del convent de Jesús "va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es feia a l'exconvent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els annals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta" i la que avui els graciencs prenem com a origen de la festa més nostrada.

EL "DIARI ÍNTIM" de Francisca Rius

Francisca Rius l'any 1914.
Imatge de la Revista Feminal Núm. 91

"Si tu tens fills els podràs recordar aquesta trista etapa de la nostra vida, tal com es desenvolupà en la rereguarda la lluita diària per obtenir el més indispensable per a la vida [...]. Aquestes memòries resulten més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veritat"

Francisca Rius, "Diari Íntim". 1 de Setembre de 1938, pàg. 78

Francisca Rius va començar a escriure el seu "Diari Íntim" quan en Jordi fou cridat a files a finals de l'any 1937. La separació del major dels seus 4 fills significava l'amputació d'un important membre de la família i la condemna a dependre de l'atzarós destí de la guerra.

VISITA AL REFUGI N. 232, A LA PLAÇA DEL DIAMANT

Interior del Refugi 232.
Imatge d'Irene Solé

Recordo com, alguna vegada, la Tieta m’havia parlat de la Guerra. De com els de casa baixaven a refugiar-se a la vella estació de metro de Fontana quan els senyals d’alarma avisaven de l’arribada dels bombarders feixistes.

Fontana, que s’endinsava varis pisos al subsòl , resultava ser un indret propici per a protegir-se dels atacs aeris. Però a mitjans dels anys trenta del segle passat, ni Barcelona comptava amb una extensa xarxa de metro, ni tots els veïns teníen una parada suficientment a prop com per tenir temps d’amagar-s’hi.

BOMBARDEIG 13-02-1937

Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.

LA SETMANA TRÀGICA MÉS GRACIENCA

L’any 1870 és molt especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament. Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou governada exclusivament pel seu poble.