LA SETMANA TRÀGICA MÉS GRACIENCA

L’any 1870 és molt especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament. Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou governada exclusivament pel seu poble.

JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": II Restituint la llegenda

Gironès al servei de la República i l'inici d'un malson

L'esclat de la guerra fou un cop molt dur per a tota la població i per Gironès i la seva família no va ser diferent. Gironès explicava que amb els estalvis que havia fet durant la seva carrera havia comprat uns bons amb els quals la seva família podia viure "dignament". Però amb l'inici del conflicte li fou tot requisat. No obstant, va tenir la sort que tant a ell com a altres esportistes d'elit, se'ls va oferir entrar al cos de la policia republicana abans de ser mobilitzats per anar al front. Aquesta era una bona solució per al campió de Gràcia, ja que aconseguia una feina, portar diners a casa i es podia quedar ben a prop dels seus.

JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": I La forja d'un campió nostrat

Cromo de Josep Gironès

L'origen del "Crack de Gràcia"

El dia 29 d'agost de 1904 naixia en el número 29 del carrer de la Llibertat el gran dels germans Joan Gironès, en Josep. Després d'ell, nasqueren l'Amadeu, jugador del CE Europa en els tres anys que el club va militar a la Primera Divisió espanyola, Tomàs, navegant, i en Camil, mecànic de cotxes i amb qui conviurà i treballarà el nostre protagonista durant l'exili a Mèxic. Tots ells van néixer en el si d'una família humil que es dedicava a la venta d'aviram.

MANUEL BRAVO PORTILLO

Després de tota una sèrie de circumstàncies i d’unes vacances massa llargues, Historiesdegracia torna, i ho fa amb una d’aquelles històries negres i sanguinolentes, que també ens agraden.

VICENÇ MARTÍ i TORRES. VIDA I MORT DEL "NOY DE LAS BARRAQUETAS"

El 18 de juliol de 1856, Barcelona i les seves rodalies s'alçaven per a salvaguardar el govern progressista que, des de 1854, regia el país. A Gràcia, la rebel·lió, de caràcter popular i republicana, va triomfar notablement i es convertí en el darrer baluard de la insurgència barcelonina. En Vicenç Martí, un jove nascut vint-i-sis anys abans a mig camí entre Martorell i Castellbisbal, al Baix Llobregat, esdevenia una de les figures cabdals d'aquella revolta a la vila de Gràcia.

DONES DE GRÀCIA

Sembla mentida que, ja en la segona dècada del segle XXI, encara haguem de commemorar el Dia de la Dona. Malauradament segueix essent necessari, ja que el camí cap a la igualtat de gènere és llarg, i queda molt per recórrer. Avui com ahir, Gràcia es mobilitza. Tanmateix, ahir no era tan fàcil, i per aquesta raó ens proposem ressaltar algunes d’aquelles lluitadores que en temps difícils van abanderar el color violeta.

LA DOLÇA FESTA DE SANT MEDIR

Cada 3 de març, els graciencs més llaminers es desperten engrescats, conscients de la jornada que els espera. A les escoles, la rauxa impera. Avui no hi ha classe. És dia d'anar a recollir caramels. Avui és Sant Medir.

EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: III Els arguments antiagregacionistes

Durant tot el procés, hem observat que tant agregacionistes com antiagregacionistes es van saber embolcallar amb tot un conjunt d'arguments. Entenem que aquest és el motiu pel qual el debat es va allargar tant en el temps. En el post anterior, explicàvem els motius que els partidaris de l'agregació desenvoluparen durant aquests trenta anys de debats. Ara toca parlar dels arguments contraris a la refosa.

EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: II Els arguments favorables a l'agregació

Des que el món és món, els territoris potencialment més rics i pròspers han sentit la necessitat d'expandir-se per seguir desenvolupant-se. Hitler afirmava necessitar "lebenraum" (espai vital) per crear un III Reich esplendorós. Els conqueridors espanyols del segle XVI argumentaven que calia cristianitzar i civilitzar els salvatges americans. A escala molt més petita, els barcelonins de la segona meitat del segle XIX també creien imprescindible expandir la capital catalana a costa de les viles que rodejaven la ciutat. Però, quins arguments presentaven les institucions municipals barcelonines? Eren motius de pes? Tenien base legal? Vegem-ho.

EL PROCÉS D'AGREGACIÓ A BARCELONA: I La crònica

El 20 d'Abril de 1897 la Reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena firmava el Decret Reial d'agregació de sis municipis de l'àrea de Barcelona: Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Gràcia. Era la fi de la independència municipal de la vila de Gràcia.