EL "DIARI ÍNTIM" de Francisca Rius

Francisca Rius l'any 1914.
Imatge de la Revista Feminal Núm. 91

"Si tu tens fills els podràs recordar aquesta trista etapa de la nostra vida, tal com es desenvolupà en la rereguarda la lluita diària per obtenir el més indispensable per a la vida [...]. Aquestes memòries resulten més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veritat"

Francisca Rius, "Diari Íntim". 1 de Setembre de 1938, pàg. 78

Francisca Rius va començar a escriure el seu "Diari Íntim" quan en Jordi fou cridat a files a finals de l'any 1937. La separació del major dels seus 4 fills significava l'amputació d'un important membre de la família i la condemna a dependre de l'atzarós destí de la guerra.

VISITA AL REFUGI N. 232, A LA PLAÇA DEL DIAMANT

Interior del Refugi 232.
Imatge d'Irene Solé

Recordo com, alguna vegada, la Tieta m’havia parlat de la Guerra. De com els de casa baixaven a refugiar-se a la vella estació de metro de Fontana quan els senyals d’alarma avisaven de l’arribada dels bombarders feixistes.

Fontana, que s’endinsava varis pisos al subsòl , resultava ser un indret propici per a protegir-se dels atacs aeris. Però a mitjans dels anys trenta del segle passat, ni Barcelona comptava amb una extensa xarxa de metro, ni tots els veïns teníen una parada suficientment a prop com per tenir temps d’amagar-s’hi.

BOMBARDEIG 13-02-1937

Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.