dijous, 20 de juliol del 2017

EL "DIARI ÍNTIM" de Francisca Rius



Francisca Rius l'any 1914.
Imatge de la Revista Feminal Núm. 91
"Si tu tens fills els podràs recordar aquesta trista etapa de la nostra vida, tal com es desenvolupà en la rereguarda la lluita diària per obtenir el més indispensable per a la vida [...]. Aquestes memòries resulten més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veritat"

Francisca Rius, "Diari Íntim". 1 de Setembre de 1938, pàg. 78

Francisca Rius va començar a escriure el seu "Diari Íntim" quan en Jordi fou cridat a files a finals de l'any 1937. La separació del major dels seus 4 fills significava l'amputació d'un important membre de la família i la condemna a dependre de l'atzarós destí de la guerra.


En el moment de l'esclat del conflicte bèl·lic, Francisca Rius i Sanuy era una distingida professora de Belles Arts de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, institució privada dedicada a la formació i promoció de les dones fundada per  Francesca Bonnemaison. Dels seus mèrits en parla un article de la revista Feminal amb data del 25 d'Octubre de 1914 titul·lat, valgui la redundància, "Una artista de mèrit". En ell es menciona l'evolució de la Francisca des del seu pas per l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona on aconseguiria les millors qualificacions i premis com la menció honorífica de l'Exposició Nacional d'Arts Decoratives de Madrid l'any 1913, entre molts altres reconeixements.

L'any 1936, aquella "simpàtica artista, mestra especialment en l'originalíssim tant com difícil art de l'estilisació", comptava amb 55 anys i vivia al número 29 del carrer de Milà i Fontanals amb el seu marit, Josep Ribot i Calpe, també docent, dibuixant i il·lustrador, i els seus quatre fills.

El primer tram de la guerra marcaren molt l'esdevenir de la família. De tradició catalanista, però de profundes creences catòliques, els efectes del procés revolucionari i les clemències pròpies del conflicte, com el racionament dels aliments i els primers bombardejos, minvaren molt la moral de la llar. A més a més, amb les escoles ocupades o clausurades, tant la Francisca com el seu marit es retiraren de la docència fins a principis de l'any 1938, quan la Generalitat Republicana es va fer càrrec dels centres d'ensenyança on havíen impartit classes.

Però va ser aleshores quan en Jordi, el fill gran, fou cridat a les files republicanes i enviat a la Província de Granada. Va ser en aquell precís moment en què la Francisca, afligida per la separació del major dels seus fills, va iniciar una intensa relació epistolar amb en Jordi i on apareix el que ella mateixa anomenaria "Diari Íntim". El diari, que ben aviat deixaria d'enviar per correu postal, segurament per evitar la censura militar, detallava la vida quotidiana a la rereguarda. En ell, s'hi descriuen les restriccions als aliments, la intensitat dels bombardejos, les pors i les complicitats entre familiars i veïns i, sobretot, les ànsies de subsistir d'una població i, en particular, d'una dona que no va perdre mai l'esperança de retrobar-se amb el seu fill arrencat sobtadament de la llar familiar.

El diari es manté gairebé ininterromput fins el 14 de maig de 1939, amb la guerra ja finada i amb el retorn d'en Jordi. Fins aleshores, el còctel de sentiments és constant; de la por al coratge, de l'esperança al desànim. Sentiments que es van aguditzant a mesura que el conflicte avança. Més quan en Jofre, el petit de la casa i de només 17 anys d'edat, és enviat també a combatre. I encara més quan les notícies que arriben del front no són gens alentadores i el destí dels fills es converteix en un misteri i en una aterradora angoixa.

El "Diari Íntim" és una font històrica de gran valor pels detalls i els sentiments descrits des de la rereguarda en un conflicte on aquesta es va convertir, per primera vegada a la història, en un objectiu militar més. És per aquest motiu que el text que Francisca Rius va heretar al seu fill Jordi i aquest va transcriure per a tots nosaltres resulta ser un important tresor de la nostra memòria col·lectiva.




- Rius i Sanuy, Francisca, Diari Íntim. La vida quotidiana a la rereguarda. Barcelona, 1938 i 1939 (9788498831962) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2009

Per saber-ne més

- Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). Revista Feminal Núm. 089 i 091 pàg. 548

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada