FESTA MAJOR DE GRÀCIA. L'epíleg d'una festa marcada per la història

A mesura que s'acostava la Festa Major de Gràcia, des del bloc, s'havia pensat tancar el bicentenari amb un epíleg que reflexionés sobre l'impacte que té el context social i polític de la vila, de Barcelona i del país en la celebració de la festa.

La idea era parlar del que, fins el moment, es preveia que seria el tema més polèmic per les notícies que generava i els efectes reals que tenia sobre la vida quotidiana a Gràcia: el turisme, la massificació, la gestió del mateix, el negoci que genera i el drama de la gentrificació que provoca.

Si tot hagués anat com s'esperava, aquest article hauria fet una mirada al passat i hauría explicat com a meitats del segle XIX, el Consistori barceloní es veia obligat a mantenir les portes de la muralla obertes unes hores més de l'habitual per permetre que la gent que venia de Gràcia el dia de la Festa Major pogués entrar i evitar així les aglomeracions que es produïen als accessos a la ciutat. Hauríem esmentat l'anècdota de com en alguna ocasió s'havia demanat al mateix Consistori il·luminar l'actual Passeig de Gràcia perquè els barcelonins no fessin el camí de tornada sota la negra nit.

També hauríem fet esment dels programes oficials que els anys seixanta del segle passat apareixeren donant informació amb diferents idiomes convidant als turistes a ser partíceps de la Festa. De com en el canvi de segle a molts graciencs se'ls omplia el pit d'orgull quan algún foraster els reconeixia a través de les festes i de la polèmica gestió de l'èxit que s'ha fet posteriorment.

Malauradament, però evidenciant l'efecte que té la realitat sobre la Festa, el bicentenari no ha estat marcat per la polèmica al voltant del turisme, la seva gestió i les seves conseqüències. Un tràgic i lamentable succés ha trascendit tota la resta. L'atemptat terrorista a Les Rambles i a Cambrils amb les conseqüents víctimes han modificat tota escena possible. Durant tres dies, Gràcia, en resposta a l'atac, en solidaritat amb les víctimes i atenent el dol decretat per l'Ajuntament de Barcelona, va clausurar bona part de les activitats festives durant tres dies.

Tornant a mirar el passat observem com no és la primera vegada que un conflicte de caràcter violent trastoca la celebració.

L'any 1896, un any abans de perdre l'autonomia municipal, i en ple conflicte a Cuba, molts vilatans demanaren a l'alcalde Francesc Derch suspendre els actes de la Festa Major. La vila no estava preparada per a gaires alegries amb molts veïns combatent a l'illa del Carib.

Poc després, el 1909, foren els fets coneguts com la Setmana Tràgica els que provocaren, aquest vegada sí, la suspensió de la Festa. La crida dels reservistes a la guerra que l'estat espanyol estava lliurant al nord d'Àfrica va generar una revolta que va acabar amb diversos morts i ferits i alguns edificis religiosos de la vila cremats. I tot plegat a les portes de la Festa Major, del 26 de Juliol al 2 d'Agost. L'any següent, la Festa es va celebrar, però amb la polèmica de l'any anterior molt present fins al punt que el sermó que encetava la festa va tenir un clar rerefons polític, elevant la figura de la pàtria (l'espanyola), la cristianitat i en contra dels revolucionaris "que no solament anaven contra la pau [...] sinó també els que coadjudaven la tasca d'aquests amb lleis que tancaven la porta a la gent honrada i l'obrien a totes les idees demolidores".

L'Agost de 1917, en el context de la Primera Guerra Mundial, el Capità General José Marina Guerra va decretà l'estat de guerra. S'acabava de convocar una vaga general a tot l'estat encapçalada per la CNT i la UGT i el suport del partits progressistes i republicans. Encoratjats per l'èxit de convocatòries recents i inspirant-se amb la Revolució que s'acabava d'engendrar a la llunyana Rússia, els vaguistes no comptaven amb una resposta tan crua per part de l'Exèrcit. En cinc dies moriren una setantena de vaguistes. És per això que aquell mes d'Agost a Catalunya no es van celebrar Festes Majors, entre elles, la de Gràcia.

La Festa de 1936 es va celebrar amb la Guerra Civil iniciada. Feia un mes que els republicans havien sofocat l'aixacament militar a Catalunya i l'havien expulsat de les seves fronteres. Però la guerra continuava. Aquell any, els pocs actes que se celebraren foren destinats a recaudar fons per a la Defensa de la ciutat i per al Comité de Milícies Antifeixistes. El 1937, la Festa ja no es va celebrar. Aquesta no tornaria a fer-se fins l'Agost de 1939, amb la recent victòria dels sublevats i amb la voluntat clara d'intentar normalitzar la nova cojuntura social i política del país.

Finalment, cal destacar que arran d'un altre atemptat mortífer, el de Nova York l'any 2001 i sota el pretext que a l'Iraq el Règim de Sadam Hussein posseïa armes de destrucció massiva i col·laborava amb l'organització terrorista d'Al-Qaida, els Estats Units i els seus aliats, entre ells l'Espanya que governava José Maria Aznar, van iniciar un nou conflicte bèl·lic que es va allargar fins a vuit anys, del 2003 al 2011. L'impacte d'aquell conflicte a nivell internacional, les víctimes televisades i les sospites que el pretext era una cortina de fum que amagava altres interessos geoestratègics a la zona van fer que a nivell mundial s'estengués la flama de la pau sota el lema de "No a la Guerra". Aquest clam no va passar de llarg per la Vila de Gràcia. El 2003, pocs mesos després d'esclatar el conflicte, la Festa va tenir un component reivindicatiu important. Molts actes van tenir de rerefons aquella guerra i, fins i tot, el carrer Igualada va fer el guarnit al voltant d'aquest tema i posant molt d'èmfasi en el famós lema.

Com veiem, han sigut moltes les vegades que la realitat ha colpejat l'esperit festiu i lúdic de la Festa Major. Molts s'han enfrontat a les ganes de viure i divertir-se de la gent, però com sempre, han fracassat. Enguany, el regust amarg de l'atemptat a Barcelona i Cambrils, el dol per les víctimes i la ràbia vers l'intent repetit dels totalitarismes a imposar-se no han permès als graciencs gaudir de la seva festa més popular. Però l'any que ve, la del 201 aniversari, es tornaran a omplir els carrers de veïns i forasters, de vells i joves, de dia i de nit, perquè les ganes de viure, ningú ens les podrà prendre mai.

Arran dels atemptats de les Rambles i Cambrils
molts carrers mostraren la seva solidaritat, el rebuig
a la violència i el respecte a les víctimes
afegint crespons negres als decorats i
omplint-los de missatges espontanis dels visitants, com a Fraternitat de Baix/
Foto d'IS.

Bibliografia:

- Sanclemente, Vicenç; Gràcia. Història de la festa més gran del pla. Edicions Carrer Gran, Vila de Gràcia, 1990

- Exposició Bicentenari de la Festa Major de Gràcia