diumenge, 2 d’abril del 2017

VISITA AL REFUGI N. 232, A LA PLAÇA DEL DIAMANT

Interior del Refugi 232.
Imatge d'Irene Solé
Recordo com, alguna vegada, la Tieta m’havia parlat de la Guerra. De com els de casa baixaven a refugiar-se a la vella estació de metro de Fontana quan els senyals d’alarma avisaven de l’arribada dels bombarders feixistes.

Fontana, que s’endinsava varis pisos al subsòl , resultava ser un indret propici per a protegir-se dels atacs aeris. Però a mitjans dels anys trenta del segle passat, ni Barcelona comptava amb una extensa xarxa de metro, ni tots els veïns teníen una parada suficientment a prop com per tenir temps d’amagar-s’hi.

diumenge, 26 de juny del 2016

BOMBARDEIG 13-02-1937


Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.

dijous, 29 d’octubre del 2015

LA SETMANA TRÀGICA MÉS GRACIENCA



L’any 1870 és molt especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament. Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou governada exclusivament pel seu poble.

JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": II Restituint la llegenda



Gironès al servei de la República i l'inici d'un malson

L'esclat de la guerra fou un cop molt dur per a tota la població i per Gironès i la seva família no va ser diferent. Gironès explicava que amb els estalvis que havia fet durant la seva carrera havia comprat uns bons amb els quals la seva família podia viure "dignament". Però amb l'inici del conflicte li fou tot requisat. No obstant, va tenir la sort que tant a ell com a altres esportistes d'elit, se'ls va oferir entrar al cos de la policia republicana abans de ser mobilitzats per anar al front. Aquesta era una bona solució per al campió de Gràcia, ja que aconseguia una feina, portar diners a casa i es podia quedar ben a prop dels seus.

JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": I La forja d'un campió nostrat



Cromo de Josep Gironès
L'origen del "Crack de Gràcia"

El dia 29 d'agost de 1904 naixia en el número 29 del carrer de la Llibertat el gran dels germans Joan Gironès, en Josep. Després d'ell, nasqueren l'Amadeu, jugador del CE Europa en els tres anys que el club va militar a la Primera Divisió espanyola, Tomàs, navegant, i en Camil, mecànic de cotxes i amb qui conviurà i treballarà el nostre protagonista durant l'exili a Mèxic. Tots ells van néixer en el si d'una família humil que es dedicava a la venta d'aviram.

MANUEL BRAVO PORTILLO



Després de tota una sèrie de circumstàncies i d’unes vacances massa llargues, Historiesdegracia torna, i ho fa amb una d’aquelles històries negres i sanguinolentes, que també ens agraden.

dimecres, 28 d’octubre del 2015

VICENÇ MARTÍ i TORRES. VIDA I MORT DEL "NOY DE LAS BARRAQUETAS"



El 18 de juliol de 1856, Barcelona i les seves rodalies s'alçaven per a salvaguardar el govern progressista que, des de 1854, regia el país. A Gràcia, la rebel·lió, de caràcter popular i republicana, va triomfar notablement i es convertí en el darrer baluard de la insurgència barcelonina. En Vicenç Martí, un jove nascut vint-i-sis anys abans a mig camí entre Martorell i Castellbisbal, al Baix Llobregat, esdevenia una de les figures cabdals d'aquella revolta a la vila de Gràcia.