Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.
diumenge, 26 de juny del 2016
BOMBARDEIG 13-02-1937
Era la primera setmana de febrer de 1937. Havien transcorregut més de set mesos de guerra. Un gran nombre de joves, catalans i de procedència variada, havien partit des de Barcelona cap al front, molts mai més tornaren. Les notícies sobre la barbàrie feixista arribaven a les oïdes dels barcelonins i barcelonines, a diari. Però la capital catalana seguia indemne, aliena a la destrucció que implicava ser atacada per les flotes marítimes i aèries insurrectes.
dijous, 29 d’octubre del 2015
LA SETMANA TRÀGICA MÉS GRACIENCA
L’any 1870 és molt
especial en la historia del nostre barri. Fou l’any en que els graciencs i les
gracienques dugueren a terme una revolta popular formidable, en defensa de la
qual la desprotegida Gràcia va plantar cara a les forces militars del govern
espanyol. Parlem de la Revolta de les Quintes, com se l’anomena per ser
aquestes el sistema de reclutament forçós que exercí de detonant de l’alçament.
Però fou aquesta l’única raó? Quines motivacions van dur a un pacífic poble a
executar un sollevament que va tenir ressò en tot l’estat espanyol? Com va
acabar tot plegat? Vegem com, des del 4 fins al 9 d’abril, l’antiga vila fou
governada exclusivament pel seu poble.
Etiquetes de comentaris:
Revolta de les Quintes
JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": II Restituint la llegenda
Gironès al servei de la República i l'inici d'un malson
L'esclat de la guerra fou un cop
molt dur per a tota la població i per Gironès i la seva família no va ser
diferent. Gironès explicava que amb els estalvis que havia fet durant la seva
carrera havia comprat uns bons amb els quals la seva família podia viure
"dignament". Però amb l'inici del conflicte li fou tot requisat. No
obstant, va tenir la sort que tant a ell com a altres esportistes d'elit, se'ls
va oferir entrar al cos de la policia republicana abans de ser mobilitzats per
anar al front. Aquesta era una bona solució per al campió de Gràcia, ja que
aconseguia una feina, portar diners a casa i es podia quedar ben a prop dels
seus.
Etiquetes de comentaris:
Graciencs il·lustres
JOSEP GIRONÈS, EL "CRACK DE GRÀCIA": I La forja d'un campió nostrat
El dia 29 d'agost de 1904 naixia
en el número 29 del carrer de la Llibertat el gran dels germans Joan Gironès,
en Josep. Després d'ell, nasqueren l'Amadeu, jugador del CE Europa en els tres
anys que el club va militar a la Primera Divisió espanyola, Tomàs, navegant, i
en Camil, mecànic de cotxes i amb qui conviurà i treballarà el nostre
protagonista durant l'exili a Mèxic. Tots ells van néixer en el si d'una família
humil que es dedicava a la venta d'aviram.
Etiquetes de comentaris:
Graciencs il·lustres
MANUEL BRAVO PORTILLO
Després de tota una
sèrie de circumstàncies i d’unes vacances massa llargues, Historiesdegracia
torna, i ho fa amb una d’aquelles històries negres i sanguinolentes, que també
ens agraden.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
VICENÇ MARTÍ i TORRES. VIDA I MORT DEL "NOY DE LAS BARRAQUETAS"
El 18 de juliol de 1856,
Barcelona i les seves rodalies s'alçaven per a salvaguardar el govern
progressista que, des de 1854, regia el país. A Gràcia, la rebel·lió, de
caràcter popular i republicana, va triomfar notablement i es convertí en el
darrer baluard de la insurgència barcelonina. En Vicenç Martí, un jove nascut
vint-i-sis anys abans a mig camí entre Martorell i Castellbisbal, al Baix
Llobregat, esdevenia una de les figures cabdals d'aquella revolta a la vila de
Gràcia.
Etiquetes de comentaris:
Graciencs il·lustres
DONES DE GRÀCIA
Sembla mentida que, ja en la
segona dècada del segle XXI, encara haguem de commemorar el Dia de la Dona.
Malauradament segueix essent necessari, ja que el camí cap a la igualtat de
gènere és llarg, i queda molt per recórrer. Avui com ahir, Gràcia es mobilitza.
Tanmateix, ahir no era tan fàcil, i per aquesta raó ens proposem ressaltar
algunes d’aquelles lluitadores que en temps difícils van abanderar el color
violeta.
Etiquetes de comentaris:
Feminisme,
Graciencs il·lustres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)