 |
| Interior del Refugi 232. Imatge d'Irene Solé |
Recordo com, alguna vegada, la
Tieta m’havia parlat de la Guerra. De com els de casa baixaven a refugiar-se a
la vella estació de metro de Fontana quan els senyals d’alarma avisaven de
l’arribada dels bombarders feixistes.
Fontana, que s’endinsava varis
pisos al subsòl , resultava ser un indret propici per a protegir-se dels atacs
aeris. Però a mitjans dels anys trenta del segle passat, ni Barcelona comptava
amb una extensa xarxa de metro, ni tots els veïns teníen una parada
suficientment a prop com per tenir temps d’amagar-s’hi.
